AQUEST BLOG S'HA MIGRAT A WORDPRESS, lluisfuentes.com

dijous, 21 de juny del 2012

PER UN MODEL PÚBLIC D'ESCOLA BRESSOL


PSC: Igualtat en néixer





A continuació edito la colaboració escrita adreçada als companys del Partit dels Socialistes de Catalunya a fi de publicar-lo al seu web, en el material de la campanya en defensa del model públic i de qualitat de l'escola bressol (http://www.igualtatenneixer.cat/);

Barcelona s’ha significat a les darreres dècades per la qualitat i diversitat d’un oferta pública d’ensenyament des dels 0 anys fins el límit de l’edat d’escolarització obligatòria.


En aquest context, la ciutadania de Barcelona ha vist, fruit de 32 anys d’esforços inversors , de creença en el sistema educatiu i de compromís en la configuració d’un ensenyament públic i de qualitat, com es desenvolupava una xarxa d’Escoles Bressol puntera arreu.


Considero l’escola bressol com una inversió de futur i no pas com una despesa innecessària, -judici reiteradament manifestat per qui no creu en un model educatiu públic; els governs conservadors de Convergència i Unió.


Les polítiques d’austeritat, retallades socials, increments de la pressió fiscal i disminucions de drets i llibertats pels treballadors i per la ciutadania en general, no podem tolerar que es fixin en aniquilar prestacions i serveis bàsics com els que permeten l’ensenyament públic de les properes generacions.

PSC: La igualtat en néixer


Com a representant d’una associació integrada en el teixit associatiu de la ciutat vull expressar el meu enèrgic rebuig als plantejaments privatitzadors de l’Ajuntament de Barcelona vers l’escola bressol, en un afany desmesurat per externalitzar i evitar el que anomenen despeses innecessàries, així com les mesures que es pretenen adoptar (increment de ratis, acomiadament de personal de suport, etc) i que afecten de ple la qualitat d’aquests centres.


Rebuig extensiu a la política de retalls progressius a les ajudes que la Generalitat de Catalunya impulsava fins ara, minvades fins a la meitat per la Consellera Rigau, i vitals per que el bressol públic pugui subsistir.


El teixit associatiu del país ha d’alçar la veu contra la intransigència d’unes administracions que, lluny de garantir un serveis de qualitat per l’ensenyament i l’educació dels ciutadans del futur, retallen, externalitzen, incrementen ràtios i massifiquen aules, tot sense el més mínim criteri racional. 


Contraposar ínfima despesa a qualitat no és la solució.



Lluís Fuentes Alba
Secretari
Associació de Veïns i Comerciants Camp de l’Arpa