AQUEST BLOG S'HA MIGRAT A WORDPRESS, lluisfuentes.com

dimecres, 17 d’octubre de 2012

PSC: LA SOLUCIÓ FEDERAL


PERE NAVARRO, Federalisme i PSC
En conferència realitzada el dia 16 d'octubre a Barcelona, Pere Navarro, Primer Secretari del PSC, va fer palesa que els socialistes catalans presentem un model molt clar de construcció de país.

Un model federal divers i asimètric, fruit del diàleg social i polític entre les forces democràtiques tan espanyoles com catalanes, on es pugui concretar un gran pacte constituent entre ambdues parts.

Per primer cop, el PSC mostra amb una contundència i detall la realitat d'un model d'estructuració de l'estat que deixa, encara més descolocats, determinats liders d'opinió sobiranistes, dins i fora de la nostra organització. El plantejament federal anunciat per Pere Navarro situa amb molta claredat un model de construcció de país diametralment oposat a la independència plantejada per CiU i la resta de partits secesionistes, i al nacional-uniniosme patriota encarnat pel Partit Popular i Ciutadans.

El PSC posa sobre la taula del joc polític una nova manera d'entendre el futur de Catalunya, on la reforma de la Constitució com a element de construcció i transformació de l'estructura de l'Estat de les Autonomies en un Estat Federal s'erigeix en l'as sota la mànega mostrada pels socialistes.

Navarro i el PSC comencem una etapa amb la quinta marxada posada, en plena vòragine electoral i amb la idea clara de fer veure als ciutadans i ciutadanes de Catalunya que davant el trencament que suposa la independència, vetllarem per una estructura de país que consideri, sumant, una garantia de futur per tots i totes. 

Davant el creixent moviment secesionista oferim, com a única alternativa de construcció que suma i no trenca ni resta, un model federal que es basarà en:

* Reconeixement de la nostra identitat nacional i la singularitat en el conjunt d'Espanya, de forma molt especial de la llengua, cultura, dret civil i institucions que constitueixen un tret definitori propi. Gaudir d'un màxim d'autogovern sense escisions, amb un reconeixement específic per part d'Espanya.

* Regles molt clares on es defineixin els llindars competencials entre comunitats autònomes i nacions (com Catalunya) i l'Estat Federal, permetent desenvolupar un nou marc competencial a nivell estatal i un altre a nivell de les nacions federades.

* Representació real i efectiva de les nacions i autonomies en l'estructura política de l'Estat, mitjançant la reformulació del Senat actual, amb una càmera representativa territorial eficaç o Senat Federal, amb competències i participació en la política legislativa general.

* Recursos suficients i adients que permetin a Catalunya una relació suficient, justa i solidària, mitjançant un tractat econòmic just. La base d'aquest tractat ha de ser la creació d'una Agència Tributària de la Generalitat, amb participació del govern, que permeti fer-se càrrec de tots els impostos pagats des de Catalunya.

Des del PSC defensem un REFERENDUM perquè els catalans i catalanes decidim el nostre futur, on el diàleg, les normes clares i sense subterfugis ni enganys, i el pacte entre governs que garanteixi un resultat vinculant, ha de ser clau.

Així, de la mateixa manera que fem defensa d'un referèndum que no ens espanta, defensem de forma rotunda una posició favorable al federalisme i contrari a la independència.

dimecres, 10 d’octubre de 2012

NOVES MASCULINITATS RESPONSABLES


Igualtat efectiva, un repte

¿Que ens fa ser homes? ¿Qui o com delimita els canons establerts per definir la masculinitat ideal? ¿Sóc menys home si em rebelo contra una imposició social amb la que no em trobo a gust?

El primer que cal assenyalar és la dificultat que la majoria d’homes tenim per veure’ns reflexats en un determinat model d’home igualitari, -concenciat i socialment compromés amb uns valors i una causa-, la igualtat efectiva,  a diferència de les dones que poden trobar referències de feministes en tots els àmbits de la societat, de pensadores, creadores,  o polítiques, a artistes, escriptores o professionals lliberals.

La discussió entorn a la recerca de noves masculinitats és encara massa propera en el temps com per trobar aquests models exemplars amb els que educar futures generacions. Així i tot, som un bon grapat d’homes que de manera individual o col·lectiva, hem comprés el missatge que la lluita per la igualtat efectiva ens necessita amb un paper protagonista, actiu i ferm, conjuntament amb les dones.

No existeix però un sol patró de masculinitat a idealitzar i agafar com a exemple, la identitat masculina no és única ni tancada, i s’expressa de formes diverses segons l’edat, la condició sexual, la classe social, l’origen o la pertenença ètnica.

Una nova visió social és necessària per assolir la plena igualtat i consecuentment la llibertat personal i col·lectiva, trencant les limitacions, les normes i els símbols que socialment tenim imposats dones i homes, que ens permeten viure amb privilegis els uns, i sofrir les discriminacions les altres. Aquesta és doncs la frontera a abatre, la del sentit obligat a pertanyer a un sexe i tot el que aquest implica.

Com diu el psicòleg argentí Jorge Corsi, “si no tenim en consideració el gènere de les persones implicades i les normes socials que des dels diversos entorns que afecten les persones prescriuen i proscriuen el que els homes, com a sers masculins i les dones en quan a sers femenins, han de sentir i fer”.

Conciliació real a la llar, un objectiu
Aquesta nova i necessària visió, -una perspectiva masculina de gènere-, ha de significar una decidida aposta per desdramatitzar els rols i erradircar progressivament les normes socials que erigeixen el pilar dels valors de la masculinitat tradicional i, alhora, una forma de questionar un sistema hegemònic  que ens mostra un prototip d’home lligat per les seves mateixes limitacions de varó-fort-poderòs i sense sentiments.

Els homes igualitaris questionem doncs aquest model tradicional de masculinitat i considerem els privilegis del nostre sexe com la font del conflicte i el mur que obstaculitza el progrés i la transformació d’aquest model, en d’altres models més variats i diversos on acomodar-nos tots.

La renuncia voluntaria masculina, indispensable per avançar en la plena igualtat, és quelcom difícil sense voluntat social i col·lectiva equiparable als plantejaments ja clàssics d’ajuda econòmica dels paisos desenvolupats en cedir part del seu PIB al desenvolupament dels paisos en vies de desenvolupament, una quimera per uns, una necessitat innegociable per d’altres…

I és que molt important que, de forma progresiva, els homes ens sumem als diversos moviments que tenen entre els seus objectius, la consecució de la igualtat efectiva al nostre entorn, bé sigui des d’espais contra la violència vers les dones, moviments i associacions d’homes igualitaris o des de posicionaments, articles i maneres d’entendre la vida com la que hom defensa, al servei d’una nova perspectiva feminista de la política, la vida associativa o la defensa dels interessos ciutadans; el profeminisme o l’anti-sexisme, com cadascun es senti més còmode identificant-se.

dijous, 4 d’octubre de 2012

CONGRES PARTIT SOCIALISTA EUROPEU

 Brussel·les, capital europea per excel·lència, va acollir els passats 28 i 29 de setembre la IXa edició del Congrés del Partit Socialista Europeu (PSE), que al marge de triar una nova direcció, va començar a treballar les bases del programa socialista i de progrés que els grups socialistes, socialdemòcrates i laboristes defensarem per l’Europa dels ciutadans i ciutadanes, més enllà de 2014. L’adopció de la resolució política Junts per l’Europa que necessitem resumeix en sis apartats les bases d’una alternativa progressista i socialista per l’ Europa d’avui;

1      Un programa progressista per la recuperació econòmica, basat en la necesitat de rellançar el creixement i les oportunitats de creació de treball per dones i homes, així com una regulació i supervisió més estrictes del mercat financer.

2      Generació d’ocupació i creixement justa arreu d’Europa, lluitant per la implementació d’un pacte europeu per l’ocupació, prenent mesures que evitin el creixent atur juvenil i oferint una garantia europea pels i les joves, que els permeti la recerca de noves fòrmules d’ocupació, formació o estudis superiors. Aquest punt recull també la millora de la competitivitat de les empreses europees.

3      Desenvolupament d’una unió social, com a font esencial per superar la crisi i assolir un creixement just  i sostenible a llarg plaç, on es sumi un pacte d’estabilitat, un pacte de creixement i fiscal a l’equilibri d’un gran acord o pacte social. Cal definir els elevats estándars socials comuns a nivell continental i promulgar-los arreu dels estats membres.

4      Protecció del nostre entorn. Un us sostenible dels recursos. Els pressupostos i polítiques europees, nacionals i regionals a la Unió han d’esdevenir un fenomen d’ecologització de l’economia, garantint un creixement verd, reducció d’emisions i la preservació de la biodiversitat, entre d’altres.

5      Garantir i protegir la democràcia. El PSE manifesta que la Unió Europea és i ha de continuar sent una unió de valors. Restablir la confiança de la ciutadania en la democràcia i el sentit de pertenança vers aquest sistema, promoure i implementar una visió inclusiva vers la ciutadania, incrementar la participació de la ciutadania en la pera de decisions i donar garanties de legitimació de qualsevol procés legislatiu a tots els nivells, configuren els aspectes més destacats en aquest punt.

6      Un mon just. Hem d’oferir solucions als desequilibris i les desigualtats globals, establint un gran i nou pacte mundial a llarg plaç, de combat de la pobresa, l’enfermetat i les injustícies socials.

La resolució congressual estableix tot un seguit de mesures amb la finalitat d’assolir les fites indicades;


·         *Establiment d’una Agència de Qualificació Creditícia Europea.

·          *Potenciar una Unió Social, que dediqui almenys un 25% dels fons europeus de cohesió  al Fons Social Europeu, i dedicar-ne bona part d’aquests al foment de polítiques de creació d’ocupació, lluita contra l’atur i suport a les petites i mitjanes empreses.

·        *  Introduïr estándars de caire social comuns a tots els estats membres que permetin garantir els drets de les persones, evitin el dumping social, i no suposin una reducció de l’estat del benestar en cap cas.

·         * Reforçar el control sobre les institucions europees i la relació de la institució amb la ciutadania.

Al marge dels debats ideològics i programàtics, els delegats I delegades dels partits membres optaren per una nova direcció, constiuida per l’ex primer ministre búlgar i President del Partit Socialista de Bulgaria (PSB), Sergei Stanishev, l’integrant de l’SPD alemany, Achim Post en qualitat de Secretari General, així com una vicepresidència col·legiadam, on hi destaca la Vice Secretaria del PSOE, Elena Valenciano.


ESTHER NIUBÓ, representant del PSC
La delegació catalana del PSC, present com a membre observador, estava encapçalada per la Secretaria de Política Europea del PSC, Esther Niubó.

 Un cop finalitzat el congrés comença pels i les activistes del PSE una autèntica feina d’aportacions, debats i esmenes, sobre la construcció d’una Europa social que sigui garant de drets i deures ciutadans, i que apropi la idea d’una Europa unida arreu de les seves fronteres, com a eina fonamental per construïr una Unió més justa, solidària, llibertària i forta.