 |
| Corresponsabilitat a la llar |
Tot i que la igualtat entre dones i homes és un principi jurídic i ètic de caire universal, i tot i els avanços i progressos viscuts en les darreres dècades a molts racons del mon en matèria d'igualtat, és evident que la realitat de dones i homes dista molt de ser "plenament igualitària".
Una societat amb iguals és una societat configurada per persones lliures i autònomes, tant en el camp privat com en el públic, i on els seus habitants, independentment del sexe, desenvolupen de forma plena, les seves capacitats, tenen opcions a la presa de decissions lliurament, i poden expressar les seves idees i pensaments de forma autònoma.
L'assumpció d'uns valors imposats socialment, les limitacions històriques, els rols de gènere i els estereotips tradicionals que estableixen com hem de ser dones i homes, determinen en bona part que encara som força lluny d'aquesta igualtat efectiva que desitgem tots i totes.
Si be les dones han experimentat un notable avanç en la lluita contra les desigualtats, -en part per ser protagonistes de les exclusions i les desigualtats en primera persona-, i el seu esforç i lluita social s'ha vist en part recompensat amb una major incidència en el mercat laboral, més i millor accés al sistema educatiu, presència i incidència en els diversos àmbits culturals, esportius o polítics, els homes continuem vivint, en general, com ausents de la causa per la igualtat d'oportunitats, i els avanços son significativament menors.
La realitat actual que vivim la major part de societats al mon, otorga els homes, majoritàriament, uns privilegis socials com a col·lectiu, basats en el reconeixement de la història i l'hegemonia d'un sistema patriarcal en el que hem crescut tots i totes,i sota el qual ens hem educat. Així el sexe masculí veu socialment recompensat uns privilegis per dret adquirirt; més i millors ingressos, poder polític i econòmic, més autoritat, majors responsabilitats en el mon públic (àmbit productiu), així com la lògica social d'abandonar de forma sistemàtica la cura dels familiars i de la no assumpció de la responsabilitat d'assumir les tasques a la llar, en benefici de les dones.
El model estereotipat d'home, estableix com hem de ser, estar, actuar, pensar i comportar en els àmbits d'actuació social i en el tipus de relacions personals a dur. Aquest és un model de masculinitat de tall masclista, assentat en els històrics i tradicionals privilegis que cal deconstruir pel bé d'una societat més justa, més lliure i més igualitària.
 |
| Un model a combatre |
Un model de masculinitat uniforme que ens mostre un mascle tipus; dur, fort, agressiu, triomfador, poderós i aliè amb les emocions, que rebutja per sistema quelcom que es considera femení.
Michael Kimenel, sociòleg especialista en masculinitats, detalla de forma explicita els exemples que en son propis del model de masculinitat excloent, prototípic i socialment hegemònic;
* No immiscuir-se en temes propis de dones. L'home no ha de fer res que sigui propi de dones o que suggereixi socialment, feminitat. La masculinitat s'enten com el repudi a quelcom femení per definició.
* Sigues el timó principal. Masculinitat és poder, èxit, riquesa, posició i reconeixement social.
* Fort com un roure. Les emocions sota control. Fortalesa i impassivitat davant de la demostració de sentiments. "Els homes no ploren."
* Valentia, gallardia i ser varó per sobre de tot.
Aquest doncs és un model clarament combatible si volem conviure en plena igualtat, dones i homes.
La recerca però de nous models de masculinitat no passa per substituir un model per un altre, doncs assumim que vivim en una societat que s'esforça cada cop més en respectar la diversitat i el dret dels individus a triar la forma de vida que els sigui més adient.
Davant d'aquest model de mascle; actiu, cap de la llar, responsable, protector, autònom, fort, valent, gens emocional i heterosexual, la resposta ha de venir de la concepció al rebuig a la imposició d'un únic model estandar, tot i que sigui diferent a l'actual, i on les diverses realitats de masculinitat convisquin en parlal·lel.
Noves realitats de masculinitat que han de manifestar la varietat i diversitat d'homes, de pensaments, d'idees, d'acció i posicionament, on les tendències i inclinacions diferents s'admetin tan en l'àmbit públic com el privat.
Trencar amb els gèneres com imposicions tradicionals i amb les atribucions socials que s'esdevenen pròpies de cada un és un repte per assumir i aconseguir una realitat plural, igualitària i diversa pels homes i les dones, on els rols de dona-sumisa-emotiva i home-agressiu-mascle ni siguin el model educatiu que es perpetui.
El terreny de les emcions, la cura i manteniment dels menors i els ancians de la família o l'assumpció de més responsabilitats en les tasques de la lar son reptes per assolir la plena igualtat, i en especial un camp on la incorporació progressiva dels homes és més que mai imprescindible. La recerca de nous models de masculinitat també ha de respondre de manera equilibrada a compartir també aquests espais considerats improductius, on la dona, històricament, s'ha vist rellegada en detriment de la seva plena llibertat a triar i a desenvolupar-se.
Un repte pels homes que treballem per la defensa de la igualtat. Una necessitat per les dones que lluiten per fer efectiva la plena igualtat i un equilibri en tots els espais públics i privats. I un indicador social de la capacitat de adecuar-se i modernitzar la nostra societat en llibertat i plena autonomia dels seus ciutadans i ciutadanes.
 |
| Assumpció tasque a la llar |
