Un dilluns de gener més a Barcelona. Mirador del CCCB a Ciutat Vella. Envoltat de regidors, companys de partit, representants del moviment associatiu de la ciutat i comerciants de diversa índole, Jordi Hereu inicia quelcom que fins ara era tradicional en els darrers alcaldes de la ciutat, fer revisió del que ha deparat el darrer any a la ciutat i detallar els reptes del present inmediat.
Però a ningú escapava que aquesta era una ocasió diferent, una jornada especial. Tres fets significatius han donat un particular contexte a la conferència de l'ex-alcalde i President del Grup Municipal Socialista de Barcelona:
1. Hereu ja no és alcalde d'una Barcelona que l'apassiona.
2. Planegen sobre el PSC aires d'exigència en la renovació entorn la seva pròpia figura.
3. La proximitat del Congrés del PSC de Barcelona dona més rellevància al moment polític actual.
Hereu va, per començar, emetre un clar missatge per trencar, només començar, amb els moviments interns d'alguns companys socialistes de viatge que s'han significat aquests darrers dies per la seva voluntat d'encapçalar la candidatura socialista, no vinc a parlar ni de mi ni del PSC, vinc a parlar de Barcelona. Una primera aproximació per a acallar veus interessades en remarcar la necessitat d'un canvi de lideratge al propi grup.
Seguint l'estel·la dels anteriors alcaldes socialistes de la ciutat, va reivindicar la transformació de la ciutat des de l'orgull de la feina ben feta, defensant un model i un projecte de ciutat amable, sostenible, creadora, atenta i acollidora, centrant Barcelona en l'eix de tota la feina feta fins ara i encapaçlada pels seus antecessors al càrrec.
Tot i posar l'accent en la feina transformadora dels governs de progrés que han situat Barcelona al mon, no va esquivar assenyalar que el PSC farà una feina responsable amb el projecte de ciutat i amb els seus ciutadans i ciutadanes, però va remarcar amb claredat que sempre des de l'oposició. Cal assumir aquest nou rol on la ciutadania ens ha dut, va expressar, hem renovat durant anys el contracte que ens uni als ciutadans, fins que l'any passat els ciutadans van decidir no renovar-nos la confiança. Ens han cridat a ésser a l'oposició i que altres governin la ciutat. Amb molta claredat i sense estridències el missatge és clar: callar les veus socialistes que des del mateix grup reclamen un apropament a Convergència i Unió en la gestió de la ciutat.
Personalment aplaudeixo aquest cop de timó del president del grup municipal del PSC, calia dir fort i ben alt que una amplia majoria dels i les socialistes de Barcelona ens neguem a ésser copartícips d'un govern amb la dreta conservadora i nacionalista de la ciutat. Fer oposició equival a demostrar que un altre projecte és possible i que, aquells que durant anys han exhibit una oposició deslleial, ranconiosa, basada en la falacia i la demagògia, ara els toca assumir la responsabilitat de dirigir el timó d'una gran ciutat i guanyar-se amb fets el recolzament rebut a les urnes.
Dos estils de ciutat, l'un que fins ara governa a cop de titular mediàtic, l'altre, el projecte socialista, que creu, confia i treballa amb i per els barris, amb i per les persones i per un projecte ambiciòs i de centralitat amb majúscules. Veurem si a curt plaç la ciutadania descobreix que per governar amb èxit cal el recolzament de diversos sectors socials i que, la confiança que avui reps, la pots perdre demà si oblides que un dia algú va confiar amb tú per generar noves il·lusions.
