Una notícia em sobtava aquesta darrera setmana amb un anunci fet pel President del Grup Socialista a l'Ajuntament de Barcelona: Jordi Martí crea l'Oficina del Candidat ,apuntava l'únic mitjà de comunicació que se'n feia ressò de la notícia (probablement la notícia va lliscar ves a saber com fins la redacció d'aquest periòdic).
La notícia es completava amb la perla que l'actual lider de l'oposició, s'envoltava d'afins a Montserrat Tura, rebutjada de forma contundent per les bases socialistes de Barcelona quan va intentar el cop de gràcia contra Jordi Hereu, candidat natural de la majoria de la Federació de Barcelona.
El toc de gràcia per a finalitzar la setmana es vivia al Plenari de l'Ajuntament del 25 de maig, on Jordi Martí evidenciava per primer cop un apropament a Convergència i Unió, teòricament en benefici de la gobernabilitat de la ciutat i en bé del PAM del que resta de mandat.
L'esquerra és la carta de navegació, la igualtat, la justícia social, la defensa de les persones més vulnerables i la lluita pels sosteniment dels serveis públics elementals, son linies vermelles, son fronteres imprenetables, son el rumb i la via a seguir, i per molts experiments, estudis i anàlisis sorgits de fundacions d'èlit i renom, o per molts capítols de l' Ala Oeste de la Casa Blanca que hom s'hagi empapat, les bases roges que sustentem i definim el projecte socialista no permetrem dreceres inoportunes ni companys de viatges aprofitats.
