Sis mesos després d'accedir al govern de la ciutat, l'alcalde Xavier Trias i el grup municipal de CiU ja palpen que governar una gran ciutat, no és tan simple com varen vendre durant dècades d'oposició. L'empar que et dona opositar sense responsabilitat, fer, dir i desdir sabent que no tens res que executar, no passa factura.
Però vet aquí que per art democràtica, una majoria de ciutadans i ciutadanes va veure el moment de, -en paraules del president del grup socialista Jordi Hereu, trencar el contracte de la societat amb el PSC-, canviar el rumb de la ciutat i que uns altres protagonitzessin el nou escenari polític de Barcelona.
Val a dir que, o molt canvien les coses o estem davant l'alcalde de Barcelona més feble, menys ambiciòs i amb menys capacitat de lluita, sacrifici i esperit de transformació de la història de la capital de Catalunya. Som conscients que governar no és fàcil. Alguns acaben de fer el descobriment recentment. Tampoc és senzill gestionar la proximitat, governar per persones des d'òrgans més propers obliga a tenir molt clars els dissenys de projectes, els objectius i el desenvolupament d'aquests per a tenir èxit. En aquest camp, CiU encara no ha despegat.
Fins ara podem resumir com a senya identitària del govern de la ciutat la bona voluntat per encapçalar una nova etapa per la ciutat, el dessig de fer política al costat del mon associatiu des del respecte i la humiltat i la gran presència, diària, a tots els grans mitjans, d'una banda i altre de l'arc ideològic, convertint-se en grans generadors de titulars polítics.
Però les bones intencions no queden en res si no s'acompanyen de gestos, d'accions contundents, de decissions fermes i d'idees projectables i reals del futur per la ciutat. I és aquí on l'equip de govern de CiU a la ciutat es troba sense rumb, navegant a la deriva, sense orientació i sense acabar de definir un projecte clar tant en l'àmbit urbanístic, econòmic com social.
Intentarem enumerar els que, al meu judici, constitueixen els fets que no podem permetre en algú que preten conservar una ciutat de projecció internacional, construint un nou model de ciutat i mostrant-se proper, efectiu i ambiciòs amb el projecte que representa. Fins ara els qualificatius propis de la gestió estil Trias son:
a) Prepotència. Desprecient un model de gestió urbanística d'una ciutat que, amb 30 anys, s'ha ubicat al mapa mundial com una de les grans urbs a tots els nivells i que ha estat capaç de mantenir un esperit de ciutat amable i habitable alhora. Amb una sola tarda presentem l'emblema d'un nou model encara no explicat; la reforma de les Glòries, un projecte nou ni debatut, ni discutit, ni consensuat ni aprobat amb ningú. Resultat: el rebuig social i polític de tots.
b) Intolerància. Projecte de modificació del model de festes de carnaval només tres setmanes abans de la seva celebració, eliminant del calendari d'activitats, l'acte central per excelència, la Rua de la ciutat. Sense consens, ni pacte, ni informant els protagonistes, ens assebentem pels mitjans de comunicació d'aquesta decissió, tot i gestionar la ciutat més descentralitzada d'Europa, amb varis òrgans de participació que no son ni tan sols informats. Resultat: rebuig social i polític i amenaces de celebració paral·lela de la festa.
c) Despreocupació. El que mostren en matenir uns serveis municipals universals i a l'abast de la ciutadania. L'anunci de liquidar les places d'escoles bressol municipals s'acompanya de la complacència vers les polítiques antisocials, impopulars i més perjudicials pel sector públic, adoptades pel govern de la Generalitat, tambè en mans de CiU. Per primer cop en la història de la democràcia, l'Ajuntament de Barcelona, es sotmet de franc i sense oposició a les decissions i veredictes procedents de l'administració catalana, encara que aquestes supossin greuges importants per la ciutat i els sesus habitants. Resultat: descrèdit i desconfiança amb les institucions.
Una petita mostra que, sumada a l'intent frustrat de generar un gran pacte de govern amb el Partit Popular, ens du a pensar que l'actual govern municipal necessita amb urgència una nova carta de navegació o bé el reconeixement tàcit d'una evidència; que CiU governa sense rumb i opositar sempre serà millor...
