No respondre de forma directe a aquestes preguntes. Intentaré aportar alguns arguments que ens permetin valorar, jutjar i reflexionar, a fi d'autorespondre. Val a dir, que m'he armat d'arguments per escriure aquestes línies tot escoltant les aportacions de Lourdes Muñoz, actual Secretària d'Organització del PSC-Barcelona, Imma Moraleda, Regidora socialista, la jurista Lidia Santos i Lucia Solís, Secretària de les Dones del PSC-Barcelona.
En primer lloc val a dir que només un 5% de les persones, la majoria dones, que es dediquen a la prostitució al nostre país, hofan de forma lliure i plena, però l'amplia majoria d'aquestes, un 95% viuen atrapades en un cercle viciòs on es converteixen en víctimes que conviuen en situació pràcticament de semi-esclavitut.
La prostitució o xarxa de tràfic de persones i explotació sexual és i s'ha convertit en aquests darrers anys en un dels tres negocis més fructífers per les persones que hi comercien i es lucren, conjuntament amb el tràfic d'armes i el de drogues. En aquest sentit, la prostitució és un gran negoci transnacional on les dones son usades com a moneda de canvi i els drets i deures de les dones amb les que es trafica per motius d'explotació sexual, son considerades com a meres mercaderies.
L'autèntica lluita contra la prostitució passa per entendre que és indispensable perseguir el proxenetisme i l'explotació sexual que aprofita la debilitat i feblesa d'unes dones amb situació precària per a obtenir beneficis a compte de la comercialització dels seus cosos.
Val a dir que és impossible dividir i separar el fet "comercial" de vendre el propi cos, del fenomen de tràfic i trata de dones, especialment procedents de països pobres, motiu pel qual es fa extremadament difícil legislar de forma aillada ambdòs fenòmens.
Per comprendre l'abast de la decissió de legislar i legitimar o abolir la prostitució convé tenir present que:
a) Normalitzar la prostitució equival a normalitzar-la, el que significa un increment del cercle que s'hi dedica. La legalització equival alhora a incrementar els beneficis dels explotadors de persones amb motius de caire sexual, però dotant-los de cobertura legal per les seves peculiars transaccions comercials.
b) No poden existir drets laborals quan es violen sistemàticament drets fonamentals de les persones. Reconéixer la prostitució com una professió més evidència la necessitat de rellegir els ordenaments jurídics del nostre país.
c) Limitar les llibertats individuals per obtenir beneficis col·lectius és propi de societats i sistemas de progrés, en cas contrari es poden produir fenòmens de vulneració voluntària dels drets més elementals del ser humà com a resposta individual per sortir de situacions d'extrema pobresa, per exemple.
d) La regularització de la prostitució no ha significat en cap dels casos en els que s'ha legalitzat aquest fenòmen un canvi substancial en la qualitat de vida de les prostitutes, els únics beneficiats son els proxenetes i les màfies de tràfic de dones que viuen de la seva explotació.
L'autèntic combat contra la prostitució passa per que la societat es conciènciï de l'abast del problema, les institucions ofereixen campanyes de sensibilització vers aquests fenòmens dotant-los de recusrsos econòmics a fi d'extreure aquestes dones del cercle pervers en el que han acabat atrapades.
Enfortir les dones explotades sexualment equival a lluitar contra les màfies que es lucren d'aquesta activitat. La legislació ha de ser el complement perfecte. Perseguir la trata de persones i decomisar els bens dels imputats per proxenetisme són bàsics per no donar cobertura legal i evitar que aquesta xacra s'incrementi.
