Del tot curioses les explicacions de l'Ajuntament de Barcelona, sota la gestió de CiU, en resposta a la incomprensible decisió de suprimir la Rua de Carnaval de la ciutat. Els gestors que han pres aquesta determinació intenten justificar que es tracta d'un acte sense tradició a la ciutat per a erradircar-la del mapa d'activitats de caire lúdic, finançada amb aportaciones municipals.
No deixa de ser curiosa tant la iniciativa com les formes d'executar-la. De les activitats de Carnaval a la ciutat, és la Rua la única que compleix amb un triple objectiu:
1. És la que aglutina a un major nombre de participants, públic i visitants, que amenitzen des de fa vora 30 anys, els carnavals, amb música, llum, sarau, llibertat i ritmes d'arreu.
2. Fomenta l'activitat comercial d'un eix amb història cultural de la ciutat, l'Avinguda Paral·lel, nucli neuràlgic de la festa barcelonina ara fa dècades i necessitat d'events multitudinaris per revifar-se.
3. Permet la ciutat exhibir la multiculturalitat de la que n'és pròpia, tot i la resistència a totes llums visible des de fa anys, de moviments de caire nacionalista i conservador.
Si arribar a pensar que la gran rua de la ciutat ha de cedir el protagonisme a les rues locals de barri, és un error de gran abast, en especial si no l'acompanyen els fons públics i son les entitats i associacions de caire local, les que han d'assumir-ne els costos. A mig plaç, han signat la mort definitiva dels carnavals.
Però el que realment significa un greuge i un maltracte decidit vers les entitats i associacions és la forma amb la que han executat aquesta decisió. La ciutat, i els participants habituals de la rua, hem sabut d'aquesta decisió per un mitjà de comunicació afí al govern municipal i sense mantenir informades les persones interesades abans.
No crec que gestionar una ciutat sense tenir en consideració la ciutadania i prenen decissions del tot reprobables amb maneres propiament dictatorials, no sembla que sigui la forma de garantir el suport popular al llarg d'un mandat. Desitgem que la política de la Direcció de Participació de l'Ajuntament de Barcelona sigui una anècdota i no es reprodueixi en endevant.
