Els homes i dones socialistes de Barcelona afrontem aquests dies el procès precongresual que ha duda l'organització a triar una direcció política i a establir un full de ruta per assolir importants fites de futur.
La primera gran fita és establir un nou marc de relacions entre partit i ciutadania, entre organització política i les persones compromeses amb els ideal del socialisme democràtic, un nou escenari on fer visible que la nostra societat necessita encara de la política com a eina de transformació de les injustícies.
Els socialistes que protagonitzarem aquest congrès, al menys una gran majoria de les representacions territorials, tenim molt clar que volem continuar que el vaixell dels destins de l'organització a Barcelona els regeixi l'actual Primer Secretari, Carles Martí. No hi ha dubte que la sinceretat, l'honradesa i les maneres de fer pulcres i constructives, tenen en Martí un model difícil de trobar en política.
La feina ara és treballar l'ideari del futur inmediat de l'organització socialista, que ha de ser l'autèntic protagonista de la trobada congresual del proper mes de febrer.
Retrobar els sectors socials tradicionalment afins al socialisme, reescriure un nou PSC des de l'estructura de base i funcionament del seu dia dia, treballar de forma sincera, honrada i allunyada del paternalisme, amb entitats, associacions i persones compromeses des de l'esquerra, marcaran la resta de fites més inmediates a establir per la nova direcció que sorgeixi d'aquest congrès.
Molts, des de diversos sectors de la vida civil, política i econòmica, voldrien veure la desaparició del PSC. A tots ells, cridar ben fort que estem escribint, ja des de l'elecció de Pere Navarro com a Primer Secretari del PSC a nivell nacional, una nova etapa pel socialisme i no permetrem que es tingui o es trasllad la percepció, que la societat no compte amb nosaltres.
Malgrat que determinats sectors, en especial alguna premsa reaccionària que respon a interessos molt conservadors en la intimitat pretenen enecendre una gospira per cremar tot un projecte, insinuant falses necessitats de renovació de lideratges o l'obligació del partit de canviar de direcció si no vol desapareixer.
Lluny d'aquestes argumentacions, que val a dir que en ocasions reben l'irresponsable i sempre fosc suport d'algun dirigent socialista a l'ombra, des de les agrupacions de Barcelona tenim molt clar que el debat no passa per res més que escriure una nova fulla de ruta i, en tot cas, per establir un partit més obert, funcional, que faci una autèntica tasca d'escolta activa amb la ciutadania. Val a recordar que el tàndem Jordi Hereu i Carles Martí compleix un mandat i per tant, no és de menester renovació algun del lideratge a la Federació.
La feina no ha fet més que començar, serem constants, rigorosos i ens esforçarem en treballar per una organització de futur, per un partit d'esquerres que escolti i sigui l'alteveu social enfront unes institucions on la dreta conservadora ha iniciat tota mena de retallades de caire social.
Els socialistes de Barcelona hem demostrat en més d'una ocasió que confiem en el patrimoni de tots i totes que és el PSC. Un partit cridat a la responsabilitat del govern durant dècades i ara, cridat a liderar des de l'oposició els milers i milers de veus que no volem que els nostres drets socials més bàsics siguin suprimits per una concepció ultralliberal que ni creu ni ha cregut mai, en la força de la cosa pública.
